[Perfil del país]

Panamà, el nom complet de la República de Panamà, té una superfície de 75.517 quilòmetres quadrats. Situat a l’istme d’Amèrica Central. Limita amb Colòmbia a l’est, amb l’oceà Pacífic al sud, amb Costa Rica a l’oest i amb el mar Carib al nord. Connectant els continents d’Amèrica Central i del Sud, el Canal de Panamà connecta els oceans Atlàntic i Pacífic de sud a nord i és conegut com el "Pont del Món". La costa té uns 2988 quilòmetres de longitud. El terreny és ondulat, amb barrancs i valls entrecreuades, excepte a les planes costaneres nord i sud, és majoritàriament muntanyós. Hi ha més de 400 rius, els més grans són el riu Tuila, el riu Chepo i el riu Chagres. La terra és a prop de l’equador i té un clima oceànic tropical.

El 1501 es va convertir en una colònia espanyola i pertanyia a la governació de Nova Granada. Independència el 1821 i va passar a formar part de la República de la Gran Colòmbia. Després de la desintegració de la República de la Gran Colòmbia el 1830, es va convertir en una província de la República de Nova Grenada (més tard anomenada Colòmbia). El 1903, després de derrotar Gran Bretanya i França, els Estats Units van signar un tractat amb el govern colombià per construir i llogar el canal pels Estats Units, però el Parlament colombià es va negar a aprovar-lo. El 3 de novembre de 1903, l'exèrcit nord-americà va aterrar a Panamà, instant el Pakistan a separar-se de Colòmbia i establir la República de Panamà. El 18 de novembre del mateix any, els Estats Units van obtenir el dret de monopoli permanent de construir i operar el canal i el dret permanent d’utilitzar, ocupar i controlar la zona del canal. Durant la Segona Guerra Mundial, els Estats Units van llogar 134 bases militars a Bachchan, i algunes d'elles van ser retornades després del 1947. El setembre de 1977, Pakistan i els Estats Units van signar el "Tractat del Nou Canal" (també conegut com a Tractat de Torrijos-Carter). El 31 de desembre de 1999, Panamà va recuperar la seva sobirania sobre el canal.

Bandera nacional: rectangle horitzontal amb una proporció de llargada i amplada de 3: 2. La superfície de la bandera es compon de quatre rectangles horitzontals iguals: la part superior esquerra i la part inferior dreta són rectangles blancs amb estrelles de cinc puntes blaves i vermelles respectivament; la part inferior esquerra és un rectangle blau i la part superior dreta és un rectangle vermell. El blanc simbolitza la pau; el vermell i el blau representen respectivament el Partit Liberal i el Partit Conservador de l'antic Panamà. La posició dels dos colors a la bandera nacional indica que els dos partits estan units per lluitar pels interessos de la nació. Dues estrelles de cinc puntes simbolitzen la lleialtat i la força, respectivament. Aquesta bandera va ser dissenyada per Manuel Amador Guerrero, el primer president de Panamà.

Panamà té una població de 2,72 milions (estimada el 1997); entre ells, les races mixtes indoeuropees representaven el 70%, els negres el 14%, els blancs el 10% i els indis el 6%. El castellà és la llengua oficial. El 85% dels residents creu en el catolicisme, el 4,7% creu en el cristianisme protestant i el 4,5% creu en l’islam.

La zona del canal de Panamà, el centre financer regional, la zona de lliure comerç de Colon i la flota mercant són els quatre pilars de l'economia pakistanesa. Els ingressos de la indústria de serveis ocupen una posició important en l’economia nacional. Panamà és un país agrícola. La superfície cultivada és de 2,3 milions d’hectàrees, la qual cosa representa 1/3 de la superfície del país. Un terç de la força de treball del país es dedica a l'agricultura, la silvicultura, la ramaderia i la pesca. A la indústria de la sembra es produeixen principalment arròs i blat de moro, i els cultius comercials són plàtans, cafè, cacau, etc. El plàtan i el cacau són els principals productes d’exportació. La base industrial de Panamà és força feble i no hi ha indústria pesada. El 14,1% de la força de treball del país es dedica a la producció industrial. Per reduir les importacions, el govern pakistanès concedeix una gran importància al desenvolupament de la indústria de béns de consum, la transformació d'aliments, el tèxtil i altres sectors de la indústria lleugera que substitueixen les importacions. A més, la mineria del ciment i el coure del país també s’ha desenvolupat ràpidament. La indústria de serveis ben desenvolupada de Panamà és l’eix vertebrador de l’economia nacional i el seu valor de producció representa el 70% del seu PIB. La indústria de serveis inclou l'enviament de canals, banca, assegurances, etc. El turisme és la tercera font d’ingressos més important del Pakistan, ja que representa el 10% del PIB.

[Principals ciutats]

Ciutat de Panamà: la ciutat de Panamà (Ciutat de Panamà) es troba en una península prop de la desembocadura de la costa del Pacífic del canal de Panamà. La ciutat dóna a la badia de Panamà, recolzada per la vall d’Ankang, i és pintoresca. Originalment un poble de pescadors indis, la ciutat vella es va construir el 1519. L'or i la plata produïts als països andins han estat transportats per mar fins aquest punt, i després transportats per la ramaderia a la costa caribenya i traslladats a Espanya. Va ser molt pròsper. Posteriorment, la pirateria es va estendre i es va bloquejar el comerç. El 1671, el pirata Sir Morgan va cremar la ciutat vella. El 1674, l'actual ciutat de Panamà es va construir a 6,5 ​​quilòmetres a l'oest de la ciutat vella. Va passar a formar part de la Nova Granada (Colòmbia) el 1751. Després que Panamà declarés la independència de Colòmbia el 1903, la ciutat es va convertir en la capital. Després de la finalització del canal de Panamà (1914), la ciutat es va desenvolupar ràpidament.

La ciutat es divideix en barris antics i barris nous. El barri antic és la principal zona comercial, els carrers són estrets, encara hi ha alguns castells espanyols i cases amb terrasses. El centre de la ciutat és la plaça de la Independència, també coneguda com la plaça de la Catedral. La seu del comandament francès quan van construir el canal ara s'ha canviat a l'Oficina Central de Correus i Telecomunicacions. A la zona també hi ha un hotel i un palau del bisbe. Al sud de l'antic barri, la plaça de França està envoltada d'arbres de papallones grogues vermelles. Hi ha un obelisc per commemorar els treballadors francesos que van construir el canal a la plaça i hi ha un edifici judicial de l'època colonial a un costat. A l’avinguda costanera que hi ha darrere de l’edifici, podeu veure el paisatge de la badia de Panamà i les illes Flamenly envoltades d’una boira porpra.

El terreny del nou districte és llarg i estret, connectant el barri antic amb la ciutat antiga. Hi ha una tomba de màrtirs al parc de la pau al sud-est de la ciutat. A la cantonada de la plaça hi ha l’edifici legislatiu de Panamà. Encara hi ha marques de bala a la paret de l’edifici. Aquest és també el lloc de la reunió del Consell de Seguretat de l’ONU a Panamà el març de 1973. L'avinguda central del nou districte, paral·lela a la costa, és la carretera més àmplia i pròspera de la ciutat. Els carrers del nou districte són acurats, amb molts edificis moderns de gran alçada i noves cases enjardinades. Els més famosos són el Teatre Nacional, l’església de San Francisco, l’Institut Bolívar, el Museu d’Antropologia, el Museu Etnogràfic i el Museu del Canal.